LA VIDA ÉS UN RALLY.

No sabem el que ens espera en la vida. Estem tan tranquils al nostre poble i un dia tot canvia. La feina, una relació...i anem d'ací cap allà, ara va be, ara tinc problemes...La vida és una carrera, millor dit, un rally, sinó que li ho diguen a Amparo Faus, una potriera pel món, que ha estat a l'Argentina.

 Amb Amparo hem parlat fa pocs dies:

... en Argentina vaig estar 5 anys, una de les meues faenes era en el Rally,  també en el Raid Patagonia-Atacama, amb figures com Marc Coma i Sainz...També treballava en turisme... però sempre quedava l'enyorança de tornar i vaig el.legir "el millor moment"... quan començava la crisi, per això no vaig poder tornar al meu poble... em vaig quedar en Madrid on hi havia feina. 
Desprès de portar 2 anys en Madrid ,ja era precís tornar i ho faig una vegada a l´any... el poble el vaig veure superguapet...ben cuidat, em va sorprendre molt. Vaig visitar a la meua familia i amics... i vaig portar un nou Potrier, el meu fill... i li dic sempre: "aquest és el poble de ta mare".

Ara visc en un poblet que em recorda molt al meu, és diu Villamantilla, està a 40km de Madrid, té semblances a Potries, però hi han coses que es tiren de menys... les festes, per ejemple, -Sant Blai- per a mí  no hi han millors.

               

" ...a Potries, tu vas a qualsevol bar i mai estas assoles, encara que no et coneguen. El caràcter de la gent és especial, fins i tot les bromes i l`humor, cosa que no trobes fora..."

...Per suposat que pense tornar, quan puga clar, o

quan m'acomiaden de la meua feina.(de moment no)
Fa uns mesos va faltar ma mare i va ser l´última vegada que vaig estar ací, i de veres em vaig sentir com en casa un altra volta, la gent sempre et sorprén per a bé.
Bé, quan vingau a Madrid aviseume i faré de guia turística, menjarem xocolate en xurros (com els bunyols res, ja ho sé  i Cocido Madrileño (res que vorer amb un bon puxero amb pilotetes i penques...

ÉS 3 DE FEBRER.

És Sant Blai de Potries. Aquest divendres gelat -hem estat al voltant dels zero graus per la matinada- el poble ha celebrat el dia del patró, festa local. Hem vist els xiquets i xiquetes de col.legis de la comarca, la gent quan eixia de la missa -amb l'Alcalde i regidors..., les primeres paradetes, la fira "rodant", persones majors que van a passar-se la relíquia, els carrers del porrat adornats i preparats per a rebre a milers de persones durant el cap de setmana. Això és Potries.

ÉS SANT BLAI DE POTRIES !

ACÍ ESTEM...A LONDRES

Amics de Potries te com a una de les seus missions traure aquells potriers que estan pel món, de viatje, fills i nets de potriers, estudiant, treballant...Vicent Gregori Moncho és un d'ells, està a Londres, fent un poc de tot, sobre tot vivint... Per cap d'any ens posarem en contacte amb ell i ens digué:
"Ací estem, al costat del parlament...esta foto me la vaig fer el primer dia que vaig anar com a turista, En eixe moment no sabia que anava a quedar-me i lo típic,  mires enrere... i dius estaria deu minuts però me'n tinc que anar..., tots els dies descobreixes alguna cosa nova i és el que realment m'agrada molt d'ací perdrem pels carrers del centre, sempre trobes pinzellades d'art-street en algun racó, Esta ciutat està plena d'artistes i és bon lloc per inspirar-se. Ací, encara que no compres res, descobrir tendes es curiós, tot ho venen,   ja siga perquè son peses clàssiques de col·lecció, tendes on han eixit en pel·lícules on venen coses curioses, artistes de carrer intentant traure alguna lliura. També tens grans contrastes entre barriades, està el barri xinés, el de pakistanesos e indis, el d'africans, la comercial, així podria seguir...però este edifici no se perquè, però quan creue el pont i mire una perspectiva perfecta de la típica postal de Londres és quan em done conter que sí, ací estem, tinc davant el edifici que tantes voltes has vist en pelicules i jo estaré mirant-lo mes de 10 minuts, però també es quan més m'enrecorde de Potries, quan mes m'enrecorde dels meus, i t'assegure que Londres pot ser com siga però  la gent no es amable, sempre  en preses, espitjons, ara també espitge jo, mirades perdudes, i es curiós però costa vorer a ueletes pasetgant pel carrer, un lloc on es quasi impossible creuar-te dos voltes amb la mateixa persona, doncs és on dius jo soc d'un altra raça, jo soc de poble."

LLUMS DE NADAL.

 Anit feia bon oratge a Potries, uns 15º , gens d'aire i poca humitat. A pocs dies de Nadal volem enviar-vos l'ambient, les llums i la decoració nadalenca del nostre poble.

Els edificis municipals i la plaça de l'Esglèsia presenten un estat que indica el Nadal, però cal destacar la gran quantitat de cases que adornen els balcons amb llumetes i altres elements propis de la festa, com son els Papas Noels i Reis que pugen per l'escala.

Tot està a punt per a les festes, que duraran fins el 6 de gener.

Amb aquestes imatges vos desitgem molta felicitat, especialment si esteu fora del poble, a França, Anglaterra, Canada, Hawai...a Castelló, Terrassa, València...

NOUVINGUTS.

Amb la construcció de noves vivendes al poble, algunes persones i famílies són nouvinguts.  Quines han estat les raons per triar Potries?, tenien arrels i relacions?, com veuen el poble? Parlem amb Fernando Estruch, un nou habitant, que s'ha comprat un pis.

"Jo he viscut a Gandia, però m´he criat als Marenys de Rafalcaid, això de viure a una ciutat no és lo meu. Al criar-me els Marenys és com  criar-me en un poble, coneixes a tot el mon i som com una gran família numerosa ( també tenien disputes) i això m´agrada molt. Potries sempre l'he tingut present ja que tinc família i uns dels millors amics que tinc son de allí. De menut anava al porrat , a festes i a jugar al futbet a un trinquet mig abandonat darrere de la església, que no se si encara esta.

Junt a Almiones ( que es el poble maternal meu) com Potries, sempre m´han cridat molt l´atenció. Recorde de menut la panaderia que estava al costat de l'Ajuntament que sempre anaven els divendres a comprar coques,,,(quin records, encara pareix sentir l´olor)

Al buscar un pis per a viure, vaig recórrer tots el llocs (menys Gandia, que no la volia) i al enterar-me de la part nova que anaven a fer a les afores de Potries, no ho vaig pensar ni dos minuts. la mateixa vesprada d' anar a vorer els plànols del pis vaig dir: per a mi. Va ser un cúmul de tot. La veritat que el pis era barat( mes que altres llocs) però no me´l haguera comprat si no m´agrada el lloc.

El poble s'ha modernitzat, però encara es respira eixa oloreta a poble (per cert ,jo no entenc com algunes persones es senten ofesos per "ser de poble"..per a mi es tot un honor, i si no mira aon van totes les persones quan busquen pau, tranquilitat i benestar,,, una volta ho proven no volen tornar a la ciutat).
Gràcies Nando i benvingut a Potries. (amics de Potries)