BUSCANT LES ARRELS A POTRIES.

Hubert Vernhes, net de Francisco Gironès (naixcut a Potries en 1.898 i emigrat a França en 1915), estarà del 28 de novembre al 3 de desembre en Gandia i vindrà al nostre poble a buscar les seus arrels. Tots els cosins, més o menys propers, l'acompanyarem. Farem un reportatge d'aquesta visita que comporta moltes vessants i emocions. BENVINGUT A POTRIES, HUBERT, NET DE FRANCISCO GIRONÈS ! per cert, ja fa temps que és Amic de Potries, teniu el seu correu en la barra lateral, tambè hi és a Facebook (Potries, el meu poble). Hubert va trobar la pista del poble dels seus avantpassats, precisament per aquest blog. Em deia amb la esperança de trobar ajuda : "Peut-être sommes -nous parents?... Doncs sí, ma uelo i ta uelo, cosins germans i la uela de Romaguera, germana. (V.Gironès)

POTRIES, 1609

" Potries va estar habitat fins a 1609, data de l’expulsió dels moriscos, quasi exclusivament per musulmans. Després d’aquesta data, el municipi quedà pràcticament despoblat i no recuperà la població que tenia l’any 1609 fins passats més de cent anys."...

Santiago Laparra diu que foren 547 potriers els expulsats pel port de Dénia el 17 d'octubre, practicament tot el poble. Els moriscos de Potries eren molt especials ja que estaven en les terres dels Borja, eren més de la meitat de la població i es dedicaven a les feines especials de la canya de sucre. Ocupaven càrrecs com "jurats" i administradors. Eren nous cristians, en la pràctica, però, i dintre les seues cases, continuaven amb les creences musulmanes, costums com el ramadà i la seua parla àrab. En 1789 es va trobar una biblioteca morisca en casa d'un tal Vicent Fuster. El perquè de l'expulsió, crea diferents opinions, que si eren un perill real per a la seguretat de la España catòlica, una manera d'anar carreganse els reines de la corona d'Aragó, etc. El debat, la investigació i el no oblit continuen en el que Santiago Laparra -que va donar una conferència a Potries- qualifica com el major èxode demogràfic del País Valencià.

XIMO COMPANY, DE POTRIES A LLEIDA.

…“Potries és el millor poble del món, i qui puga tenir dubtes que hi vaja i s'estiga a la muntanya de l'ermita o parle amb la seua gent. Se n'adonarà de seguida. Som gent de pau, oberta, feinera, acollidora. Ara no hi tinc casa, però tinc un bancalet en el terme i potser algun dia puga edificar alguna cosa. A més, tinc família i bons amics.”…
Eixes són les primeres paraules que em va dir Ximo Company en la conversa per internet que tinguérem fa uns dies, molt semblants a la xerrada mantinguda amb motiu d’una conferència que va donar a Gandia mesos enrere. “Passaré demà per Potries a agafar unes borses de taronges…” Degut a la seua tasca investigadora i d’ensenyament continua i intensa, Ximo es veu poc per Potries,- encara que aprofita les oportunitats, com aquesta- per a mostrar la seua estima i record cap al seu poble. En la barra lateral del blog, "BIBLIOPOT" trobareu una poesia en el llibre "Campanades fi de segle, la Safor tercer mil.leni" que Company dedica al campanar de Potries.
Ximo Company i Climent, nascut a Potries, és catedràtic d’història de l’art modern a l’Universitat de Lleida. Porta més de 25 anys d’activitat investigadora. Ha desenvolupat importants responsabilitats: Museu de Belles Arts de València, Centre d’Investigació Medieval i Moderna de la Universitat Politècnica de València, Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida. Sempre he pensat que Company aportarà algo més a Potries i Potries li correspondrà. De moment ací el tenim com Amic de Potries, estem en contacte amb el correu que teniu al marge.

CAROLINE ALMUNIA DES DE QUEBEC.

Carolina Almunia és filla de Raquel, una potriera que va emigrar a França pels anys 60. Raquel la veguerem aquestos dies d'agost per Gandia i Potries. Amb Carolina em parlat per internet (13 d'agost)

-Carolina, que fas pel Canadà?

Trabajo en marketing para una compañía de seguros, hago estudios de mercado y comunicaciones, organizo la participación en ferias y conferencias...También estoy en un centro comunitario que realiza actividades para niños y jubilados...En mi tiempo libre hago deporte, aprovecho los festivales de verano e intento sobrevivir al invierno...sigo leyendo siempre que tengo oportunidad.

-Que recordes de Potries?

El calor que nos falta aquí. Este año el verano empezó ayer, hasta ahora hacia frío y llovía un montón, mis plantas no crecían...Hoy, volviendo del trabajo, vi que por fin empezaban a salir flores. Recuerdo las fiestas de Potries, sobretodo la cordà, los paseos por la montaña y , de pequeña, jugar por la calle.

-No vens aquest any?

Lamento no poder ir ya que en Canadà se tienen pocas vacaciones (2 o 3 semanas al año) y no me quedan bastantes días para el viaje. Quizás pueda ver algo de cohetes y fiestas en vuestro blog.

-Tens contactes amb Potries?

Bueno, sigo en contacto con gente de Potries, familia y amigos, pero falta la presencia en persona y también tiempo para escribir.

-Doncs gràcies Carolina, estem en contacte per internet i fins prompte. A Caroline Almunia la podeu trobar en Facebook i teniu el seu correu-e al marge del blog.

EL RIU DE POTRIES

Venia de l'altra part del riu, en terme d'Ador i em vaig quedar meravellat amb la visió de les piteres i la vegetació del nostre riu Serpis. La veritat que aquest any, amb les pluges constants de la tardor i l'hivern, el caudal ha estat a bon nivell. Les canyes i altres plantes han adquirit un color, tamany i vistositat d'altres paratges. En algunes ocasions he vist gent pescant, xiquets jugant amb els pares, patos i altres criatures de l'aigua. Cada vegada que vaig a Potries, a l'altra part del riu, passant les passeres em trobe amb un lloc encantador, em retrobe amb la infantesa, quan nadàvem i pescàvem al riu. Ma mare ,que te més de 80 anys , s'ha alegrat molt de veure les piteres de la riba del riu. A ella li recorda quan era xiqueta...Doncs eixes plantes hauran vist passar molts potriers pel riu serpis.

Queden pocs llocs que unisquen pares i fills; tens que fer molts enfocs per a trobar fotos d'un paisatge en comú. Al riu Serpis de Potries encara podem gaudir i recordar. Ah! gràcies per caudal ecològic de la CHJ.